El mot català arbre té una arrel profundament ancorada en el llatí, la llengua mare de la qual neix el català. La seva etimologia ens ofereix una visió clara de l’evolució lingüística des de l’antiga Roma fins als nostres dies, compartint un camí comú amb altres llengües romàniques. L’origen directe del mot és la paraula […]
Arrelat en el temps: l’origen mil·lenari del mot “arbre” Llegeix més »
El nom del principi actiu salicina és un homenatge directe i transparent al seu origen botànic, una mena de certificat de naixement que en revela la procedència sense cap misteri. La paraula es construeix a partir del terme llatí Salix, el nom del gènere dels salzes, al qual s’afegeix el sufix “-ina”, un recurs comú
Hipòcrates, salzes i Bayer: la llarga ruta de la salicina Llegeix més »
L’etimologia del gènere Aristolochia prové del grec antic, i està composta per les paraules “ἄριστος” (áristos), que significa ‘el millor’ o ‘òptim’, i “λοχεία” (lokheía), que fa referència al part o al naixement. Aquesta etimologia es relaciona amb les antigues creences sobre les propietats d’aquestes plantes, les quals s’utilitzaven en la medicina tradicional per ajudar
Aristolochia pistolochia: L’engany floral i el seu perill medicinal Llegeix més »
L’epítet específic rupestre -is té les seves arrels en el llatí clàssic, derivant de la paraula “rupes”, que significa ‘roca’ o ‘penya-segat’. Aquest terme s’utilitza en la nomenclatura binomial de les espècies per a descriure organismes, particularment plantes, que creixen o viuen en ambients rocosos o pedregosos. La terminació “-estre -is” en llatí indica relació
Plantes rupestres: Vida entre les roques i penya-segats Llegeix més »
L’etimologia del nom científic Adiantum capillus-veneris revela una fascinant connexió entre la botànica i la mitologia clàssica. El gènere Adiantum deriva del grec antic “adiantos“, que significa «no mullat» o «que no es mulla». Aquesta denominació fa referència a la notable propietat de les fulles d’aquesta espècie, que repel·len l’aigua gràcies a una fina capa
L’etimologia de Circaea lutetiana, una planta herbàcia perenne de la família de les onagràcies, té arrels profundes en la mitologia. El nom genèric, Circaea, deriva directament de Circe, una famosa fetillera de la mitologia grega. Aquesta connexió no és casual, ja que reflecteix les suposades propietats màgiques atribuïdes a la planta en temps antics. Circe,
Circaea lutetiana: de la mitologia grega a la geografia gal·loromana Llegeix més »
L’espècie Primula veris, de la família Primulaceae i coneguda comunament com a cucut, herba de Sant Pau, herba de la paràlisi, most del diable o primavera vera, presenta una etimologia força interessant que es remunta a les arrels llatines i gregues del llenguatge botànic. El nom genèric, Primula, deriva del llatí “primus“, que significa «primer».
L’essència de la primavera: etimologia i propietats medicinals de la Primula veris Llegeix més »
L’etimologia de la família botànica Araceae té les seves arrels en el grec antic i està intrínsecament lligada a la morfologia i característiques de les plantes que agrupa. El terme “Araceae” deriva directament del gènere tipus d’aquesta família, Arum, que al seu torn prové del grec antic “ἄρον” (áron). Aquesta paraula grega s’utilitzava per designar
De l’Àron a l’Arum: les arrels lingüístiques de la família Araceae Llegeix més »
La paraula “glauc” prové directament del grec antic “γλαυκός” (glaukos). En grec, aquest terme tenia diversos significats relacionats amb el color, incloent: a) un to de blau clar o verd clar, b) un to gris blavós o verd grisenc i c) Brillant o lluminós. Originalment, “glaukos” es referia principalment al color del mar, especialment quan
El viatge del color: de glauc a gris en llatí i la llengua catalana Llegeix més »
Quan escoltem l’epítet específic albicans, potser no ens crida l’atenció a primera vista. Però, com moltes paraules, amaga un tresor etimològic que ens transporta a paisatges d’una blancor pura i màgica. L’epítet albicans prové del llatí albus, que significa ‘blanc’. Però no parlem d’un blanc qualsevol. Imagina’t la neu immaculada que cobreix les muntanyes en
Albicans (i Candida): un bon exemple d’oxímoron en colors Llegeix més »
La paraula ginkgo és el nom amb el qual es coneix a l’espècie vegetal Ginkgo biloba, únic supervivent de la família de plantes gimnospermes Ginkgoacea, i un dels fòssils vivents més antics que es remunten al Juràssic fa uns 210 milions d’anys. A la vegada també és el nom del gènere – Ginkgo– i atès
Ginkgo biloba: l’arbre “fòssil” amb beneficis per la salut cognitiva Llegeix més »
Taxus baccata, més conegut com el teix comú, el podem trobar en molts racons d’Europa, Àsia i Àfrica del Nord. Des dels boscos de Noruega fins a les muntanyes de l’Himàlaia, des de les valls de les muntanyes de l’Atles, fins als boscos britànics, aquest arbre robust i resistent s’ha adaptat a una gran varietat
Taxus baccata: de l’arc a l’oncologia Llegeix més »
