El terme Calystegia té les seves arrels en el grec antic, combinant dues paraules per formar un nom descriptiu i científicament precís per a aquest gènere de plantes. La primera part, “caly-“, deriva del grec “κάλυξ” (kályx), que significa “calze” o “coberta”, fent referència a les bràctees que envolten la flor. La segona part, “-stegia“, […]
De plaga a ornament: les dues cares de Calystegia Llegeix més »
L’epítet específic rupestre -is té les seves arrels en el llatí clàssic, derivant de la paraula “rupes”, que significa ‘roca’ o ‘penya-segat’. Aquest terme s’utilitza en la nomenclatura binomial de les espècies per a descriure organismes, particularment plantes, que creixen o viuen en ambients rocosos o pedregosos. La terminació “-estre -is” en llatí indica relació
Plantes rupestres: Vida entre les roques i penya-segats Llegeix més »
La paraula sorus (en llatí i anglès el plural és “sori“) té els seus orígens en el grec antic. Prové del terme grec “σωρός” (sōrós), que significa “pila” o “munt”. Aquesta etimologia és molt apropiada, ja que els sorus són efectivament agrupacions o munts d’esporangis, les estructures que contenen les espores de les falgueres. L’ús
L’art dels “sorus”: patrons botànics amb història Llegeix més »
L’etimologia del nom científic Adiantum capillus-veneris revela una fascinant connexió entre la botànica i la mitologia clàssica. El gènere Adiantum deriva del grec antic “adiantos“, que significa «no mullat» o «que no es mulla». Aquesta denominació fa referència a la notable propietat de les fulles d’aquesta espècie, que repel·len l’aigua gràcies a una fina capa
