La hipericina, un dels principis actius més emblemàtics de l’Hypericum perforatum (conegut com a hipèric o herba de Sant Joan), porta un nom que ressona amb la seva herència botànica i les seves propietats úniques. Explorar el seu origen etimològic és com obrir un llibre que combina mites, ciència i tradició. El terme hipericina deriva directament del nom […]
Hipericina: un viatge entre la química i l’història Llegeix més »
L’herba de Sant Joan és una d’aquestes plantes que sembla haver manllevat els secrets de la història per convertir-se en llegenda viva. El seu nom, que resa com un vers entre el sagrat i el terrenal, té arrels que s’endinsen tant en la terra de les tradicions cristianes com en el substrat de rituals pagans.
Herba de Sant Joan: quan la medicina i la màgia es donen la mà Llegeix més »
Imagina’t que ets un explorador del segle XVIII, amb un quadern de camp ple de dibuixos de plantes exòtiques. Entre les teves anotacions, et topes amb un grup d’arbres i arbusts tropicals amb fulles brillants i flors que semblen escultures de cera. Aquests éssers verds, plens de resina i secrets, porten un nom que sona
Clusiaceae: el nom que amaga llàgrimes vegetals i secrets botànics Llegeix més »
Quan parlem de la família Guttiferae, ens endinsem en un món de plantes que semblen portar secrets líquids en les seves venes. El nom mateix és una pista: ve del llatí gutta, que significa «gota», i ferae, «portar». És a dir, «les que porten gotes». I no és per casualitat. Aquestes plantes es caracteritzen per exsudar resines o
De Guttiferae a Clusiaceae: un viatge per la història botànica Llegeix més »
L’etimologia del gènere Aristolochia prové del grec antic, i està composta per les paraules “ἄριστος” (áristos), que significa ‘el millor’ o ‘òptim’, i “λοχεία” (lokheía), que fa referència al part o al naixement. Aquesta etimologia es relaciona amb les antigues creences sobre les propietats d’aquestes plantes, les quals s’utilitzaven en la medicina tradicional per ajudar
Aristolochia pistolochia: L’engany floral i el seu perill medicinal Llegeix més »
Taxus baccata, més conegut com el teix comú, el podem trobar en molts racons d’Europa, Àsia i Àfrica del Nord. Des dels boscos de Noruega fins a les muntanyes de l’Himàlaia, des de les valls de les muntanyes de l’Atles, fins als boscos britànics, aquest arbre robust i resistent s’ha adaptat a una gran varietat
Taxus baccata: de l’arc a l’oncologia Llegeix més »
Antireumàtic es refereix a una planta, substància, medicament o tractament que té la funció de combatre o prevenir les malalties reumàtiques com per exemple l’artritis reumatoide. D’aquí que, sovint, també es parli d’antiartrític. L’etimologia de la paraula antireumàtic es pot desglossar en dues parts: ‘anti-‘ i ‘reumàtic’. ‘Anti-‘: Aquest prefix prové del grec antic “ἀντί”
Antireumàtic i antiartrític: una qüestió d’humors Llegeix més »
L’etimologia del gènere Gentiana prové del llatí “Gentiana”, que alhora deriva del nom del rei il·liri Gentius (reinat entre 181-168 aC). Es creu que Gentius va ser el primer a descobrir les propietats medicinals d’aquestes plantes, especialment les propietats tòniques i febrífugues (antipalúdiques) de l’arrel i el rizoma de Gentiana lutea, una espècie comuna dins
Gentiana: el gènere de plantes amb un llegat reial Llegeix més »
Illicium verum, també conegut com a anís estrellat o badiana xinesa, és una espècie d’arbre de la família Illiciaceae del sud-est asiàtic. Es tracta d’una planta aromàtica i medicinal, les llavors de la qual s’utilitzen com a espècia per al seu sabor dolç i anisat. A continuació, es descriu l’etimologia del nom científic d’aquesta espècie.
Illicium verum: l’aroma que sedueix Llegeix més »
