Illicium verum, també conegut com a anís estrellat o badiana xinesa, és una espècie d’arbre de la família Illiciaceae del sud-est asiàtic. Es tracta d’una planta aromàtica i medicinal, les llavors de la qual s’utilitzen com a espècia per al seu sabor dolç i anisat. A continuació, es descriu l’etimologia del nom científic d’aquesta espècie.
- Illicium: aquest terme prové del llatí illicium, que significa ‘allò que atrau’ o ‘allò que sedueix’. El nom fa referència a l’atractiu aroma de les llavors de l’arbre.
- verum: aquesta paraula també prové del llatí i significa ‘veritable’ o ‘real’. En aquest cas, es refereix al fet que l’espècie és la font autèntica de l’anís estrellat, en comparació amb altres espècies similars que poden ser tòxiques, com ara l’Illicium anisatum (conegut com a anís estrellat japonès).
Així, doncs, l’etimologia del nom científic Illicium verum fa referència a la naturalesa atractiva i autèntica de l’arbre i les seves llavors aromàtiques, que són utilitzades com a espècia i en medicina tradicional. En aquest sentit, recordar que té diversos usos medicinals reconeguts entre els quals cal destacar les seves propietats com:
- Digestiu: les llavors d’anís estrellat són conegudes per tenir propietats carminatives, antiespasmòdiques i estomacals. S’utilitzen per alleujar problemes digestius com ara gasos, còlics, indigestió, nàusees i vòmits.
- Antibacterià i antifúngic l’anís estrellat conté compostos com l’anetol, que té propietats antimicrobianes. S’ha fet servir tradicionalment per tractar infeccions bacterianes i fúngiques, especialment a la boca i al sistema respiratori.
- Antitussigen: la infusió d’anís estrellat s’empra per alleujar la tos, el mal de gola i altres problemes respiratoris. També es pot trobar en xarops i pastilles per a la tos.
- Antioxidant: l’anís estrellat conté antioxidants que poden ajudar a protegir les cèl·lules del dany causat pels radicals lliures i pot tenir efectes beneficiosos per a la salut general.