La família de les salicàcies es distribueix per gairebé tot el món, tot i que prefereix les regions temperades i fredes de l’hemisferi nord. Avui dia, gràcies als estudis genètics, sabem que és una família més gran del que semblava, incloent-hi uns 56 gèneres i més de 1000 espècies, algunes d’elles tropicals i d’aspecte molt […]
Salicàcies: de les arrels protoindoeuropees a la curació amb l’aspirina Llegeix més »
L’epítet específic arboreus (masculí), arborea (femení) o arboreum (neutre) és una de les descripcions més directes i visuals que podem trobar en la nomenclatura botànica. El seu origen ens transporta sense intermediaris al cor del llatí clàssic, ja que deriva directament del substantiu arbor, arboris, que es tradueix inequívocament com a “arbre“. La transformació de
Quan la botànica parla de fusta: etimologia i significat d’arboreus Llegeix més »
El mot català arbre té una arrel profundament ancorada en el llatí, la llengua mare de la qual neix el català. La seva etimologia ens ofereix una visió clara de l’evolució lingüística des de l’antiga Roma fins als nostres dies, compartint un camí comú amb altres llengües romàniques. L’origen directe del mot és la paraula
Arrelat en el temps: l’origen mil·lenari del mot “arbre” Llegeix més »
L’epítet específic montanum és un cultisme pres directament del llatí, utilitzat de manera recurrent en la nomenclatura binomial per designar espècies pròpies d’hàbitats de muntanya. La seva procedència és l’adjectiu llatí montānus, -a, -um, que significa “relatiu o pertanyent a la muntanya”. Aquest adjectiu es construeix a partir de la combinació del substantiu llatí
Muntanya i montanum: una mateixa arrel, dues vides paral·leles Llegeix més »
