El nom del gènere Dianthus, que acull els populars clavells i clavellines, té una de les etimologies més poètiques i directes del món de la botànica. Procedeix directament del grec antic i el seu significat, “la flor de Déu” o “la flor divina”, reflecteix la gran estima que les persones li tenien a aquesta flor […]
Dianthus, la flor dels déus: etimologia d’un nom amb arrels celestials Llegeix més »
El nom del gènere Trifolium, que agrupa les plantes que comunament anomenem trèvols, té una etimologia senzilla i descriptiva, directament lligada a la característica més evident d’aquestes herbes: les seves fulles. El terme prové del llatí clàssic i és un compost de dues paraules: tres (genitiu trium), que significa “tres” i folium, que significa “fulla”.
El gènere Trifolium: quan l’etimologia i la morfologia coincideixen perfectament Llegeix més »
L’epítet específic alpinus (femení alpina, neutre alpinum) és un adjectiu llatí que es va formar directament a partir del nom de la serralada, Alpes. El sufix llatí comú -inus indica pertinença o procedència. És equivalent al català “-í” o “-ina” (com en gironí, de Girona). Per tant, alpinus significa literalment “relatiu o pertanyent als Alps”, “procedent dels
Epítet amb altura: alpinus i la cultura de l’alta muntanya Llegeix més »
