El nom del gènere Dianthus, que acull els populars clavells i clavellines, té una de les etimologies més poètiques i directes del món de la botànica. Procedeix directament del grec antic i el seu significat, «la flor de Déu» o «la flor divina», reflecteix la gran estima que les persones li tenien a aquesta flor […]
Dianthus, la flor dels déus: etimologia d’un nom amb arrels celestials Llegeix més »
El nom del gènere Trifolium, que agrupa les plantes que comunament anomenem trèvols, té una etimologia senzilla i descriptiva, directament lligada a la característica més evident d’aquestes herbes: les seves fulles. El terme prové del llatí clàssic i és un compost de dues paraules: tres (genitiu trium), que significa «tres» i folium, que significa «fulla».
El gènere Trifolium: quan l’etimologia i la morfologia coincideixen perfectament Llegeix més »
L’epítet específic alpinus (femení alpina, neutre alpinum) és un adjectiu llatí que es va formar directament a partir del nom de la serralada, Alpes. El sufix llatí comú -inus indica pertinença o procedència. És equivalent al català «-í» o «-ina» (com en gironí, de Girona). Per tant, alpinus significa literalment «relatiu o pertanyent als Alps», «procedent dels
Epítet amb altura: alpinus i la cultura de l’alta muntanya Llegeix més »
