L’etimologia de Circaea lutetiana, una planta herbàcia perenne de la família de les onagràcies, té arrels profundes en la mitologia. El nom genèric, Circaea, deriva directament de Circe, una famosa fetillera de la mitologia grega. Aquesta connexió no és casual, ja que reflecteix les suposades propietats màgiques atribuïdes a la planta en temps antics. Circe, filla del déu Sol Helios i de l’oceànida Perseis, era coneguda per la seva habilitat en la preparació de pocions i encanteris, sovint utilitzant plantes com a ingredients principals. La llegenda més famosa sobre Circe narra com va transformar els companys d’Ulisses en porcs, un fet que subratlla el poder transformador que s’associava a les seves arts màgiques i, per extensió, a les plantes que portaven el seu nom.
El terme específic, lutetiana, fa referència a «Lutetia», l’antic nom romà de la ciutat de París. Aquesta denominació suggereix que la planta era comuna o va ser descrita per primera vegada a la regió parisenca. La combinació d’aquests dos elements en el nom científic de l’espècie crea una interessant fusió entre el món mitològic grec i la geografia gal·loromana, reflectint la rica història cultural europea en la nomenclatura botànica.
Des d’un punt de vista lingüístic, és interessant observar com el nom Circaea ha evolucionat en diferents llengües vernacles. En català, per exemple, la planta és coneguda com a “herba de les encantades“, “herba dels encanteris” o “herba de les bruixes”, noms que mantenen viva la connexió amb les seves suposades propietats màgiques. En anglès, se la coneix com a enchanter’s nightshade, que es podria traduir com a “belladona de l’encantador”, reforçant novament la seva associació amb la màgia i els encanteris.
Pel que fa als aspectes medicinals, tot i que el nom suggereix poderoses propietats màgiques, l’ús de Circaea lutetiana en la medicina tradicional ha estat limitat i poc documentat. No obstant això, algunes fonts històriques mencionen l’ús de la planta en la preparació de remeis per a afeccions cutànies i com a agent calmant. És important destacar que aquestes aplicacions no han estat validades per la ciència moderna i que l’ús medicinal de la planta no és recomanat sense supervisió professional.