Taxus baccata, més conegut com el teix comú, el podem trobar en molts racons d’Europa, Àsia i Àfrica del Nord. Des dels boscos de Noruega fins a les muntanyes de l’Himàlaia, des de les valls de les muntanyes de l’Atles, fins als boscos britànics, aquest arbre robust i resistent s’ha adaptat a una gran varietat de climes i tipus de sòl. Pot créixer en zones molt ombrívoles i és molt resistent al fred, el que li permet sobreviure en les muntanyes més altes i en les latituds més septentrionals.
Etimològicament, Taxus prové del llatí i anteriorment del grec τόξος (tóxos), que significa ‘arc’. L’epítet baccata, d’altra banda, prové del llatí bacca, que significa ‘baia’. Així doncs, el nom de l’espècie, Taxus baccata, es pot traduir literalment com «el teix de les baies», o «el teix amb baies». Cal tenir en compte, però, que aquest arbre produeix uns pseudofruits petits i arrodonits anomenats arils, que envolten les llavors i tenen una aparença similar a les baies. Encara que els arils de Taxus baccata no són tècnicament baies, l’epítet baccata descriu adequadament la seva aparença i la seva funció com a estructura reproductiva. La connexió amb ‘arc’ és particularment interessant, ja que els teixos eren sovint utilitzats per a la fabricació d’arcs en l’antiguitat, a causa de la seva fusta dura i flexible.
El teix comú, que ha estat reverenciat i temut durant segles, també ha estat una part integral de moltes cultures. En la mitologia celta, es creia que el teix tenia poders màgics i es plantava sovint als cementiris com a símbol d’immortalitat. A Grècia, es considerava sagrat per a Hècate, la deessa de la màgia i els llocs fronterers.
Però no és només la seva història i mística el que fa que el teix sigui tan fascinant. En la medicina moderna, aquest arbre ha demostrat ser un poderós aliat en la lluita contra el càncer. El paclitaxel (taxol), una droga anticancerígena potent, es deriva de l’escorça del teix, originàriament del ‘teix del Pacífic’ (Taxus brevifolia). Utilitzada per tractar diversos tipus de càncer, incloent-hi el càncer d’ovari i el de mama, el paclitaxel funciona inhibint la divisió cel·lular, impedint així la proliferació de les cèl·lules canceroses. Però la recollida de l’escorça del teix per obtenir paclitaxel implica de fet la mort de l’arbre. Així doncs, s’han desenvolupat mètodes alternatius per produir paclitaxel en laboratori a partir de cultures de cèl·lules de teix comú, evitant així la necessitat de sacrificar aquests venerables arbres.
Ara, no hauríem d’oblidar-nos que, tot i les seves propietats medicinals, el teix és altament tòxic. Totes les parts de l’arbre, a excepció de l’aril (la part carnosa que envolta la llavor), contenen una toxina coneguda com a taxina. Aquesta substància pot causar problemes cardíacs greus si es consumeix. És per aquesta raó que, malgrat la seva bellesa i la seva història rica, els teixos no són massa adequats per a jardins amb nens o animals de companyia que podrien ser temptats a mastegar les seves fulles o baies.
El teix és una espècie que inspira admiració i respecte i la seva presència s’estén a través de continents i mil·lennis, des de l’antiga Grècia fins als laboratoris moderns de recerca del càncer. Així doncs, la pròxima vegada que et trobis amb un teix comú per la muntanya, recorda tota la seva història, totes les seves propietats i tota la seva importància en la lluita contra el càncer, i potser et sorprendràs veient aquest familiar arbre com un tresor de la natura.