La família de les salicàcies es distribueix per gairebé tot el món, tot i que prefereix les regions temperades i fredes de l’hemisferi nord. Avui dia, gràcies als estudis genètics, sabem que és una família més gran del que semblava, incloent-hi uns 56 gèneres i més de 1000 espècies, algunes d’elles tropicals i d’aspecte molt diferent dels nostres salzes. Tot i això, els seus membres més cèlebres i representatius a casa nostra són els mateixos salzes (Salix) i els seus parents propers: els pollancres, àlbers i trèmols, tots dins del gènere Populus.
Per entendre el terme Salicaceae, primer hem de descompondre’l. La terminació -aceae és, per dir-ho així, el cognom oficial de les famílies botàniques. És un sufix llatí que significa “amb la naturalesa de” o “semblant a”. Per tant, Salicaceae es tradueix literalment com “les plantes que s’assemblen o estan relacionades amb…” el gènere que dona nom a tota la família: Salix.
El cor de la qüestió rau, doncs, en Salix, el nom llatí del salze. La seva arrel és tan antiga que ens fa viatjar fins al protoindoeuropeu, on una arrel reconstruïda, s(e)lik-, ja designava aquest arbre. Una de les teories més acceptades connecta aquesta arrel amb el significat de “doblegar-se” o “ser flexible”. Qui hagi observat les branques d’un salze, capaces de torçar-se sense trencar-se, entendrà la lògica d’aquest nom. Aquesta flexibilitat és la que ha permès, durant segles, l’ús dels seus brots joves, els vímets, per a la cistelleria.
També té una etimologia ben interessant el nom llatí Populus que prové de l’expressió arbor populi, és a dir, “l’arbre del poble”, ja que era costum plantar-los en llocs públics a l’antiga Roma per la seva ombra i ràpid creixement. Aquest creixement veloç ha convertit la fusta de pollancres i àlbers en un recurs econòmic de primer ordre per a la indústria del paper, els taulers de contraxapat i els embalatges.
Com és ben sabut, la importància de la família va més enllà de la fusta. És del seu gènere principal, Salix, d’on prové el llegat farmacològic que connecta l’escorça de l’arbre amb la medicina moderna a través de la salicina i el posterior desenvolupament de l’aspirina®, un dels exemples més famosos de la saviesa continguda en el món vegetal.
Culturalment, les Salicaceae també tenen un paper destacat. El salze ploraner (Salix babylonica), amb les seves branques caigudes, s’ha convertit en un símbol universal de dol i malenconia. En canvi, en altres tradicions, com la celta, el salze s’associa amb la lluna, la intuïció i la màgia, sent la seva fusta preferida per a la creació de varetes màgiques.
Així, el terme Salicaceae deixa de ser un simple nom tècnic per revelar-se com un punt de trobada on convergeixen la lingüística indoeuropea, la botànica, les tradicions romanes i celtes, i la història econòmica. És el nom d’una família d’arbres que, ja sigui per la flexibilitat de les seves branques o per ser “l’arbre del poble”, sempre han estat profundament lligats a la humanitat.