El nom del gènere Aconitum, que agrupa plantes tan conegudes i temudes com la tora blava o matallops, té una etimologia que es remunta a l’antiga Grècia. El terme prové directament del llatí aconītum, que al seu torn l’adopta del grec ἀκόνιτον (akóniton). Tot i que l’origen precís d’aquesta paraula grega és incert, hi ha […]
Aconitum: entre la geografia, la mitologia i el seu verí letal Llegeix més »
L’epítet específic pyrenaica és la forma llatinitzada, femenina i adjectival que significa “dels Pirineus”, “pirinenca” o “originària dels Pirineus”. S’utilitza per anomenar espècies (animals o vegetals) que van ser descrites per primer cop en aquesta serralada, que hi tenen el seu hàbitat principal o que en són endèmiques. L’epítet ha de concordar en gènere gramatical amb
De Pirene a pyrenaica: etimologia i llegenda d’un nom que viu en les espècies Llegeix més »
L’origen de la paraula neret (Rhododendron ferrugineum) és particularment interessant perquè ens transporta a les llengües que es parlaven als Pirineus abans de l’arribada dels romans. El mot “neret” és una de les joies del lèxic català que perviuen d’un substrat lingüístic preromà, concretament d’origen pirinenc, sovint relacionat amb les llengües iberovasca o aquitana. La
Neret i abarset: microdialectes d’un català ancestral preromà Llegeix més »
