La família Aizoaceae és un grup de plantes suculentes que ens revela amb la seva etimologia les seves característiques úniques i sorprenents. Inclou al voltant de 120 gèneres i més de 1800 espècies que es troben principalment en hàbitats àrids i semiàrids d’Àfrica, en particular a la regió del Cap de Bona Esperança, a Sud-àfrica, on hi ha la diversitat més gran d’espècies. Algunes espècies també es troben a Austràlia, Amèrica del Nord i Amèrica del Sud.
El nom “Aizoaceae” prové del grec αει- aéi (= sempre, permanent) i zoon, zoos (= vida) en referència al fet que pot viure força temps en condicions extremes. A aquesta paraula grega se li afegeix el sufix llatí “-aceae”, que s’utilitza per a noms de famílies botàniques i significa “descendents de” o “semblant a”.
Però, què té a veure això amb les plantes d’aquesta família? La resposta és simple: les plantes Aizoaceae són conegudes per les seves fulles carnoses i gruixudes, que són capaces d’absorbir i emmagatzemar aigua. Aquesta capacitat d’augmentar les seves reserves hídriques permet a les Aizoaceae sobreviure en ambients àrids i sec, com els deserts.
Les plantes d’aquesta família s’han adaptat a la vida en zones àrides i pobres en nutrients, i moltes d’elles han desenvolupat mecanismes de supervivència i resistència a la sequera. Aizoaceae és coneguda per les seves adaptacions a la fotosíntesi CAM (metabolisme àcid de les crassulàcies), un mecanisme que permet a les plantes realitzar la fotosíntesi de manera més eficient en ambients de sequera. Algunes de les espècies més conegudes d’Aizoaceae són les Lithops, també conegudes com a “pedres vives” o “pedres que creixen”, ja que les seves fulles gruixudes i estriades poden semblar pedres comunes a simple vista. Aquest camuflatge els permet passar desapercebuts i evitar ser devorats pels herbívors.
Les plantes de la família Aizoaceae són apreciades per la seva bellesa ornamental i la seva resistència a la sequera, fet que les fa populars en jardineria de paisatge i en la creació de jardins de rocalla i jardins de cactus i suculentes. Algunes espècies d’Aizoaceae són comestibles i s’utilitzen en la preparació d’aliments i begudes. Per exemple, la planta Mesembryanthemum crystallinum, coneguda com a “herba de gel”, es fa servir com a verdures en alguns països. Les plantes d’aquesta família també han estat emprades en medicina tradicional per les seves propietats curatives i antiinflamatòries.
L’etimologia d’Aizoaceae ens ofereix una visió d’aquelles plantes suculentes i les seves increïbles estratègies de supervivència en ambients adversos. El nom en català, aizoàcia, revela la seva capacitat d’adaptar-se al món que els envolta, una autèntica mostra de la bellesa i resiliència de la natura.
A Catalunya trobem 18 espècies d’aquesta família -totes al·lòctones- repartides en 10 gèneres diferents