Acoraceae és una família de plantes monocotiledònies aquàtiques en la qual només existeix un gènere, Acorus, amb només dues espècies: Acorus calamus, que és la representativa, i Acorus gramineus.
En realitat, ăcŏrus o ăcŏrum és un substantiu llatí que designava una certa planta aromàtica, que es creu que era Acorus calamus, conegut com a càlam aromàtic, originari d’Europa i Àsia, amb propietats medicinals mil·lenàries en pobles com Egipte i tota la Mediterrània. Tot i això, també es diu que potser es referia al que avui es coneix com a lliri groc o fals càlam, una altra planta monocotiledònia, també medicinal de la família de les iridàcies (Iris pseudacorus). L’ăcŏrus o ăcŏrum és esmentat tant per l’escriptor romà Plini el Vell (s. I d.C.) com pel metge Auli C. Celsus, per aquells mateixos anys, en la seva obra De Medicina.
El terme també existia en grec com a ἄκορος i ἄκορον (akoros, akoron), que potser deriva de kore = κορε (pupil·la), perquè el metge grec Dioscòrides (s. I d.C.) sembla que va utilitzar el suc dels rizomes d’aquesta planta per curar certs trastorns oftàlmics.
A Catalunya només hi tenim una sola espècie, el càlam.