El gènere Circaea, pertanyent a la família de les Onagraceae i té prop de 10 espècies, dues de les quals a casa nostra: Circaea lutetiana i Circaea alpina. El nom d’aquest gènere deriva de Circe, una figura mitològica grega coneguda per ser una poderosa bruixa o encantadora. Segons la llegenda, Circe era filla del déu sol Helios i de l’oceànida Perseis. La seva fama com a maga capaç de transformar els seus enemics en animals va inspirar els botànics a l’hora de batejar aquest gènere de plantes, establint així una connexió entre el món natural i el mitològic.
Les espècies del gènere Circaea són conegudes popularment com a “herbes de les encantades“, noms que reforcen la seva associació amb la màgia i els poders sobrenaturals. Aquesta nomenclatura popular no és casual, ja que reflecteix tant l’origen etimològic del nom científic com certes característiques de les plantes que han alimentat la imaginació popular al llarg dels segles.
Des d’un punt de vista botànic, les Circaea són plantes herbàcies perennes que es troben principalment en regions temperades de l’hemisferi nord. Aquestes plantes es caracteritzen per tenir fulles oposades, simples i dentades, i per produir flors petites i blanques o rosades, típicament amb dos pètals bífids, que els confereixen una aparença delicada i atractiva. Una característica distintiva del gènere és la seva tendència a créixer en ambients molt ombrívols, preferint sòls humits i rics en matèria orgànica. Un altre aspecte botànic particularment interessant de les Circaea és el seu mecanisme de dispersió de llavors. Els fruits d’aquestes plantes són petites càpsules cobertes de pèls ganxuts que s’adhereixen fàcilment al pelatge dels animals o a la roba dels humans, facilitant així la seva propagació a llargues distàncies. Aquest mètode de dispersió, conegut com a epizoocòria, és una adaptació evolutiva que ha contribuït a l’èxit i la distribució àmplia del gènere.
L’estudi del gènere Circaea no només és rellevant des d’una perspectiva botànica, sinó que també ofereix una finestra fascinant a la intersecció entre la ciència, la cultura i la mitologia. La persistència del nom “Circaea” en la nomenclatura científica moderna serveix com a recordatori de com les narratives culturals i les observacions científiques s’entrecreuen en la nostra comprensió del món natural.