El gènere Erinus només té dues espècies distribuïdes per regions muntanyenques del sud d’Europa, particularment a la Mediterrània i a casa nostra tenim la més abundosa Erinus alpinus que es coneix popularment com erinus. Les seves plantes tenen la peculiaritat de florir amb colors intensos i vibrants. Aquesta característica fa que siguin apreciades tant per la seva bellesa natural a muntanya com per la seva utilitat en la jardineria ornamental. I a més, tenen una etimologia i història intrigants, així com un potencial medicinal que és força desconegut.
L’etimologia del nom “Erinus” es troba enmig de l’especulació i la incertesa, però aquesta incertesa forma part de l’encant i del misteri d’aquest gènere. Tenim fins a quatre hipòtesis sobre la taula, i cadascuna d’elles té la seva versemblança.
La primera hipòtesi sosté que Erinus deriva del grec érion, que significa ‘llana’. Això podria tenir a veure amb l’aparença de les plantes del gènere Erinus, algunes de les quals poden tenir una pilositat llanosa.
La segona hipòtesi ens porta a un altre significat possible en grec: er significaria ‘primavera’, i -inus seria un sufix que indica possessió. Així, Erinus podria significar “de la primavera” o “que pertany a la primavera”, una referència poètica al fet que aquestes plantes solen florir a principis d’aquesta estació.
La tercera hipòtesi ens proposa una connexió amb el llatí erinus, que seria una denominació de l’alfàfrega (Ocimum basilicum). Això podria tenir sentit si considerem que algunes espècies d’Erinus tenen unes fulles semblants a les de l’alfàbrega.
Finalment, la tercera hipòtesi ens diu que Erinus podria provenir del grec erino, que significa ‘eriçó’. Aquesta teoria sembla una mica més llunyana, però no oblidem que algunes plantes d’aquest gènere poden tenir un aspecte eriçat o punxegut, una mica com aquests animals.
Respecte a aquesta última hipòtesi, cal recordar que erinus també s’utilitza com epítet específic i en la nostra flora tenim, per exemple, Campanula erinus. En aquest cas sí, que aquest epítet sembla fer referència sempre a la pilositat eriçada d’aquestes espècies, la qual cosa lliga amb la semblança a un eriçó.
Pel que fa a l’ús medicinal d’Erinus, és important destacar que encara hi ha pocs estudis i es troba en una fase inicial de recerca. No obstant això, algunes evidències preliminars suggereixen que aquestes plantes podrien tenir propietats antibacterianes, antifúngiques i antiinflamatòries. D’altra banda, en la medicina tradicional l’ha usat per tractar condicions com afeccions de la pell, malalties respiratòries i fins i tot com un remei antiinflamatori, tot i que aquestes pràctiques tradicionals no estan encara plenament recolzades per la ciència moderna.
Així doncs, el gènere Erinus i l’epítet erinus, amb la seva bellesa vibrant, la seva etimologia intrigant i el seu prometedor potencial medicinal, continua sent un tema d’exploració i descobriment per als botànics, historiadors i investigadors mèdics. De moment, però, podem gaudir de la seva espectacular bellesa.