El gènere Teucrium és un grup de plantes que pertany a la família Lamiaceae, la mateixa família de la menta, el romaní i la sàlvia. Aquest gènere inclou al voltant de 250 espècies que es poden trobar principalment en les regions mediterrànies, encara que també es troben en Àsia, Àfrica del Nord i Europa. A casa nostra hi podem trobar fins una quinzena d’espècies.
L’etimologia del gènere Teucrium és poc coneguda i es basa en diverses hipòtesis. Una d’aquestes és que el nom prové del grec τεύχριον, que després va passar al llatí com a teucri, -ae i teucrion, -ii. Aquest terme va ser utilitzat per Plini el Vell a la seva obra “Historia naturalis” per designar el gènere Teucrium.
Hi ha altres interpretacions que deriven el nom Teucri, -ia, -ium dels troians, ja que Teucro era fill del riu Escamandre i la nimfa Idaia, i es considera l’antecessor llegendari dels troians. Per aquesta raó, els troians sovint són anomenats “teucris”.
Tanmateix, una altra hipòtesi sosté que Teucrium podria fer referència a Teûkros, en llatí Teucri, és a dir, Teucro, fill de Telamó i Hesione i mig germà d’Àjax. Ells van lluitar contra Troia durant la guerra homònima, i segons la llegenda, Teucro va descobrir en la planta virtuts medicinals.
Les plantes del gènere Teucrium són conegudes per les seves propietats medicinals i les seves aplicacions en la medicina popular. Algunes espècies, com el Teucrium chamaedrys, s’han utilitzat en remeis tradicionals per tractar problemes digestius, inflamació, infeccions i altres afeccions. Altres espècies, com el Teucrium polium, s’utilitzen per alleujar el dolor i com a antiinflamatori.
A més a més, les plantes del gènere Teucrium són apreciades pel seu valor ornamental en jardineria. Algunes espècies, com el Teucrium fruticans, s’usen com a arbusts decoratius en jardins de rocalla o com a planta tapissant en parterres i vorades.
En l’agricultura, les plantes de Teucrium també són útils com a planta mel·lífera, atraient abelles i altres insectes pol·linitzadors, contribuint així a la biodiversitat i a la pol·linització d’altres cultius.