L’epítet phoenicea es fa servir en la nomenclatura científica per a descriure plantes que tenen una aparença o coloració que recorda la dels fenicis o les seves obres d’art. Aquest terme deriva del llatí i fa referència a l’antiga civilització fenícia, que era coneguda per la seva habilitat en la producció de tintes i pigments.
La paraula “phoenicea” prové del llatí phoeniceus o phoenicius, que significa ‘fenici’ o ‘relatiu als fenicis’. Els fenicis eren un poble antic que vivia a la costa oriental del mar Mediterrani, en l’actual Líban, i eren coneguts pel seu comerç i la seva producció de tintes, especialment el color púrpura. Aquest color púrpura, anomenat ‘púrpura fenícia’ o ‘púrpura tiria’, era obtingut dels mol·luscs de la família Muricidae i era altament apreciat a l’antiguitat per la seva bellesa i raresa.
L’ús de l’epítet phoenicea en noms de plantes sol indicar que la planta té una coloració o aparença que recorda el color púrpura fenici o alguna altra característica associada amb la cultura fenícia. Per exemple, Erica phoenicea, també coneguda com a bruc fenici, és una espècie d’Ericaceae que porta aquest epítet a causa de la coloració vermella o púrpura de les seves flors. O la savina comuna (Juniperus phoenicea) que té clarament els fruits que recorden aquest color un xic purpuri.
En resum, l’epítet phoenicea prové del llatí i es fa servir per a descriure plantes que tenen una aparença o coloració que recorda la dels fenicis o les seves obres d’art i està relacionat amb la cultura i la història d’aquesta antiga civilització mediterrània.