El nom del gènere Betonica coincideix amb el seu nom popular betònica i ambdós termes tenen una història de més de dos mil anys que es remunta a l’antiguitat clàssica de la península Ibèrica i que és prou apassionant aprofundir-hi. La teoria etimològica més acceptada i documentada relaciona el nom Betonica amb els vètons (en […]
El retorn de Betonica: rescatant un nom amb 2000 anys d’història Llegeix més »
Coneguda com a flor de la fam o flor de la gana, la Potentilla verna (actualment reconeguda sovint com a Potentilla neumanniana) pot semblar un mot poètic o simbòlic, però té en realitat un origen profundament arrelat en la història de la supervivència en temps de carestia. Contràriament al que podria suggerir la seva bonica flor
La potentil·la que va alimentar la gana Llegeix més »
El nom popular púdol, amb què es coneix el Rhamnus alpina en diversos indrets de muntanya de Catalunya, és un exemple extraordinari de com la saviesa popular sintetitza, en una sola paraula, tot un conjunt de coneixements empírics sobre una planta. Aquest arbust, que creix habitualment en boscos humits, clarianes i tarteres dels Pirineus i
Púdol: una advertència en forma de nom Llegeix més »
L’epítet específic pistolochia té una etimologia que deriva de dues paraules gregues: pleistos πλειστος, que significa excel·lent, i locheia λοχεια que significa part, és a dir, excel·lent per al part, o que promou el puerperi. Així doncs, la combinació d’aquests dos elements lingüístics suggereix una planta que és «bona per al part» o que «ajuda
El part i la planta: pistolochia, usos medicinals ancestrals i toxicitat Llegeix més »
