L’etimologia del nom de la família Onagraceae té les seves arrels en el grec antic. El terme “Onagraceae” deriva de la paraula grega “ὄναγρος” (onagros), que significa «ase salvatge». Aquesta denominació està estretament relacionada amb el gènere tipus de la família, Oenothera, conegut comunament com a “onagra” en català. La connexió entre aquesta planta i l’ase salvatge no és del tot clara, però s’ha suggerit que podria estar relacionada amb el fet que aquestes plantes de fulla comestible agradaven molt als rucs salvatges. El sufix “-aceae” és l’estàndard utilitzat en la nomenclatura botànica per designar una família de plantes.
La família Onagraceae es distribueix principalment a les regions temperades i subtropicals d’Amèrica del Nord i del Sud, amb algunes espècies presents també a Europa, Àsia i Àfrica. Aquesta família inclou aproximadament 22 gèneres i al voltant de 650 espècies de plantes herbàcies i arbustives.
Des del punt de vista econòmic i cultural, les Onagraceae tenen una importància considerable. Moltes espècies són apreciades com a plantes ornamentals, especialment les del gènere Fuchsia, que són àmpliament cultivades pels seus colors vius i formes florals úniques. Algunes espècies d’Oenothera són utilitzades en herboristeria i en la indústria cosmètica, on l’oli de les seves llavors és valorat per les seves propietats nutritives i regeneratives per a la pell.
En la cultura popular, les flors d’algunes espècies d’Oenothera són conegudes com a «flors de la nit» o «primaveres nocturnes» a causa de la seva tendència a obrir-se al capvespre. Aquesta característica ha inspirat llegendes i històries en diverses cultures, associant aquestes plantes amb la màgia i els misteris nocturns. A més, algunes espècies d’Epilobium han estat tradicionalment utilitzades en la medicina popular per tractar diverses afeccions, cosa que demostra la intersecció entre la botànica i les pràctiques culturals tradicionals.