El gènere Dipsacus, pertanyent a la família de les Caprifoliaceae (abans, Dipsacaceae), presenta una etimologia fascinant que es remunta a l’antiga Grècia. El seu nom deriva del grec antic “δίψα” (dipsa), que significa “set”, i està estretament relacionat amb la paraula grega “dípsa“, que designa la necessitat de beure aigua o una forta sensació de set. Aquesta denominació està íntimament lligada a les característiques morfològiques distintives d’aquestes plantes: les fulles oposades que s’uneixen a la base formant una mena de copa o receptacle capaç de retenir aigua de pluja o rosada, creant petites reserves líquides. Aquesta particularitat va donar lloc a la creença popular que les plantes d’aquest gènere eren assedegades, que provocaven set, o que podien «calmar la set» dels ocells i altres animals petits que trobaven aquestes reserves d’aigua, d’aquí el seu nom.
Aquestes intrigants característiques morfològiques i ecològiques en la disposició de les seves fulles, que en algunes espècies formen aquesta mena de copa a la base, sembla que poden tenir implicacions evolutives sorprenents que apunten cap a un fenomen botànic fascinant: el carnivorisme vegetal. Així, la capacitat d’aquestes fulles per retenir aigua de pluja, creant petits reservoris on sovint s’ofeguen alguns insectes, ha portat alguns botànics a considerar el gènere Dipsacus com un pas evolutiu inicial cap a les plantes carnívores, classificant-lo dins la intrigant categoria de plantes «protocarnívores».
La relació entre el nom Dipsacus i la set es reflecteix també en altres termes botànics i mèdics. Per exemple, el sufix “-dipsia” s’utilitza en medicina per descriure condicions relacionades amb la set, com la «polidípsia» (set excessiva) o l’«adipsia» (absència de set). De manera similar, la mateixa arrel “dípsa” es troba en termes com «dipsomania», que fa referència a un desig compulsiu de beure, particularment alcohol. Aquesta arrel etimològica compartida subratlla la importància històrica i cultural de la set en la nomenclatura científica i mèdica.
En el context botànic, el gènere Dipsacus inclou diverses espècies conegudes popularment com a cardó, cardonera o card, noms que al·ludeixen a l’aspecte espinós i robust d’aquestes plantes. La morfologia característica de les seves inflorescències, en forma de capítol i cobertes de punxes, que poden recordar la forma d’una tija seca o d’una planta dessecada, possiblement reforça la idea de set associada al seu nom. Aquestes bràctees rígides i punxegudes han inspirat diversos usos tradicionals, com el cardatge de la llana, activitat que ha donat lloc a noms comuns com “card de paraire” en català o “fuller’s teasel” en anglès.