El nom en català d’arbre dels rosaris, arbre de grau de Rosari, arbre sant, parenostre o rosarier, entre altres, es fa servir en diversos idiomes per a Melia azedarach per una raó molt interessant relacionada amb els seus fruits. Aquesta denominació està directament vinculada a l’aparença i l’ús tradicional de les seves llavors. Així, l’aparença dels fruits, que són petites drupes rodones, quan maduren i s’assequen, tenen una aparença molt similar als comptes d’un rosari. Històricament, els fruits d’aquest arbre s’han utilitzat per fabricar rosaris i altres tipus de bijuteria, especialment en regions on l’arbre és natiu o ha estat introduït fa molt de temps. A més, els fruits tenen una fàcil perforació un cop secs i són relativament fàcils de perforar, la qual cosa les fa ideals per enfilar-les en un cordill per crear rosaris o collarets. Els fruits tenen una alta perdurabilitat són prou durs i duradors per a servir de comptes de rosari durant molt de temps. No cal dir que, per tot plegat en algunes cultures, s’ha atribuït un significat espiritual o religiós a l’ús d’aquestes fruits en rosaris o objectes similars.
Aquesta característica ha portat a noms similars en diferents idiomes: en castellà “árbol del rosario“, en anglès “Bead tree” o “Indian bead tree“, en francès “Arbre à chapelets” i en portuguès “Árvore-dos-rosários“
És important notar que, tot i aquest ús tradicional, les parts de l’arbre, inclosos els fruits, són molt tòxiques si s’ingereixen. Per tant, el seu ús en bijuteria o objectes similars ha de ser només ornamental i amb extrema precaució.