L’etimologia de la família Arecaceae, també coneguda com a família de les palmeres, té les seves arrels en el llatí i el grec antic. El terme Arecaceae deriva del gènere tipus Areca, que al seu torn prové del nom malai “areka” per a la palmera d’areca (Areca catechu). Aquesta connexió lingüística amb el malai ens recorda la importància d’aquesta família de plantes en les regions tropicals i subtropicals, particularment al sud-est asiàtic. El sufix “-aceae” és un element comú en la nomenclatura botànica, utilitzat per designar famílies de plantes. Aquest sufix té el seu origen en el llatí “-aceus”, que significa “pertanyent a” o “de la naturalesa de”. Així, Arecaceae literalment significa “pertanyent a Areca” o “de la naturalesa d’Areca”.
És interessant observar que abans de l’adopció del sistema de classificació actual, aquesta família era coneguda com a Palmae. Aquest nom més antic deriva directament del llatí “palma”, que significa “palmera” o “palma de la mà”. La similitud entre la forma de les fulles de moltes espècies de palmeres i la palma de la mà humana és evident, i aquesta analogia s’ha mantingut en moltes llengües modernes.
La paraula “palma” en llatí, al seu torn, té les seves arrels en el grec antic “παλάμη” (paláme), que també significa “palma de la mà”. Aquesta connexió etimològica entre la forma de la mà humana i les fulles de les palmeres es reflecteix en diversos idiomes i cultures, subratllant la importància d’aquestes plantes en la vida quotidiana i en la imaginació humana al llarg de la història. En català, com en moltes altres llengües romàniques, la paraula “palma” ha mantingut aquest doble significat, referint-se tant a la part interior de la mà com a les fulles característiques de les palmeres. Aquesta dualitat semàntica es reflecteix en expressions com “palma del martiri” o “diumenge de Rams”, on les palmes juguen un paper simbòlic important.