Quan escoltem l’epítet específic albicans, potser no ens crida l’atenció a primera vista. Però, com moltes paraules, amaga un tresor etimològic que ens transporta a paisatges d’una blancor pura i màgica.
L’epítet albicans prové del llatí albus, que significa ‘blanc’. Però no parlem d’un blanc qualsevol. Imagina’t la neu immaculada que cobreix les muntanyes en un dia d’hivern, o la lluna plena brillant en una nit serena. Aquesta és la blancor a la qual albus fa referència: una blancor pura, sense taques, que captiva i encanta.
Ara, quan afegim el sufix -cans a albus, obtenim albicans, que pot ser traduït com ‘esdevenint blanc’ o ‘tornant-se blanc’. És com si estiguéssim presenciant el moment màgic en què alguna cosa comença a acolorir-se amb una llum blanca, com si estigués sent banyada per la llum de la lluna o començant a cobrir-se de neu.
Aquesta paraula, amb la seva bellesa oculta, es fa servir en la nomenclatura botànica i zoològica per descriure espècies amb una tonalitat blanca o que tendeixen a ser blanques. Tenim en la nostra flora catalana l’Iris albicans i el Plantago albicans, entre altres, però un exemple que també us sonarà d’això és el llevat Candida albicans, que pren el seu nom de la seva aparença blanca característica i que amaga un bon oxímoron. Així, ara, ens endinsarem per un moment en el món dels fongs, específicament en el gènere Candida, i descobrirem com la seva etimologia ens pot connectar amb paraules tan quotidianes com ‘candidat’ o ‘encendre’, entre moltes altres.
Va ser Christine Marie Berkhout qui, l’any 1923, va decidir canviar el nom del gènere Monilia per Candida. I aquí és on l’etimologia ens ofereix una pista fascinant: Candida prové del femení llatí candidus, que significa ‘blanc brillant’. Berkhout va triar aquest nom pel color blanc brillant de les colònies (vegeu foto) d’aquest llevat. I si ens fixem en l’espècie més comuna, Candida albicans, veurem que albicans també fa referència al blanc, encara que, hem dit, d’una manera més apagada.
Però, com pot ser que una malaltia tingui relació amb paraules com ‘candent’ o ‘candidat’? La clau està en l’arrel indoeuropea kand-, que significa ‘brillar’. D’aquesta arrel provenen paraules llatines com candĕre (fer brillar) o candidātus (vestit de blanc, d’on prové ‘candidat’). Així, sense adonar-nos-en, estem connectant una infecció —la candidiasi— amb la brillantor d’una espelma o la blancor d’un vestit. Però, a més, la candidiasi vaginal es manifesta en forma de leucorrea (del grec λευκός leukós [blanc] i el sufix llatí -rrhoea, i est del gr. -ρροια -rroia, der. de ῥεῖν reîn [fluir]) que significa literalment “secreció blanca”. Amb tot, el grec leukós fa referència, més aviat, a un blanc “lletós”.
Sigui com sigui, el més curiós de tot això és el joc de paraules que Berkhout va introduir sense voler pensant -o no- amb la leucorrea. En anomenar l’espècie Candida albicans, va crear un oxímoron: “blanc brillant, però no tant”. Un joc de paraules (l’oxímoron consisteix en la juxtaposició de dos conceptes que tenen significats contradictoris) que, sense dubte, aporta una mica de llum (i de blancúria) a la nostra comprensió d’aquest fong, d’aquesta malaltia… i del terme ‘albicans!