El gènere Linum, conegut com a lli, pertany a la família Linaceae i està format per al voltant de 200 espècies de plantes herbàcies anuals i perennes. Aquestes plantes es troben en diverses regions del món, incloent-hi Europa, Àsia, Àfrica i Amèrica del Nord. A Catalunya tenim 17 espècies diferents d’aquest gènere.
L’etimologia del gènere Linum està relacionada amb la paraula “lli”, que es refereix a una fibra tèxtil vegetal molt antiga, utilitzada per la humanitat en la confecció de teixits. La paraula “lli” prové del llatí “līnum”, que designava tant la planta i la fibra com els teixits de lli i altres artefactes fets amb aquest material, com ara fils de pescar o fils per enfilar perles. D’aquesta arrel també prové la paraula “línia” que fa referència a un fil de lli tensat.
És possible que la paraula arribés al llatí des de l’etrusc, però no és un préstec del grec λίνον (“linon”). De fet, la paraula es troba en moltes llengües indoeuropees, amb les formes cèltiques i germàniques com en llatí, i les formes eslaves i bàltiques com en grec.
Tot i que alguns han intentat atribuir-li una arrel indoeuropea, sembla més probable que sigui un terme molt antic prestat a l’indoeuropeu occidental o a les diverses llengües individualment, des d’una llengua desconeguda, probablement l’etrusc. Aquest terme formaria part del lèxic comú mediterrani, ja que hi ha evidències de l’ús tèxtil del lli des del final del Neolític.
El lli té el seu origen als valls del Nil, del Tigris i de l’Éufrates, amb el seu ús generalitzat més antic en les cultures egípcia, mesopotàmica i anatòlica. Les primeres mòmies egípcies que van passar per un procés complet de momificació, que daten del 3500 a.C., ja estan envoltades de benes de lli, i els vestigis de teixits de lli són encara més antics. A Roma, hi ha una antiga tradició d’utilitzar el lli per a la creació de llibres, molt anterior a la gairebé generalització de l’ús del papir importat d’Egipte. Aquesta tradició, que es remunta als segles VI i V a.C. i potser fins i tot més enrere, consistia en llibres escrits amb tinta en llargues tires de teixit de lli plegades, amb extenses biblioteques familiars i documentals en aquests suports. Aquesta tradició prové dels etruscos, que ja confeccionaven llibres d’aquesta manera, i anteriorment els egipcis també n’havien fet ús ocasionalment de teixits de lli com a suport per a l’escriptura.
El lli (Linum usitatissimum) és la principal espècie cultivada dins d’aquest gènere, coneguda per les seves llargues fibres cel·lulòsiques emprades en la indústria tèxtil per produir teixits de lli. Aquesta planta és també una font d’oli de llavors de lli, que és ric en àcids grassos omega-3 i usat tant en l’alimentació humana com en la indústria de la pintura i el vernís.