El nom popular de savina fa referència a diferents espècies de Juniperus i sembla tenir els seus orígens en l’antic poble dels Sabins que habitarem la Itàlia central que compren un territori entre el Tíber, el Nera i l’Aniene i on eren abundants aquestes plantes. Tot i que en castellà es manté la grafia de ‘sabina’, per influència probable de l’occità i el francès –savine– es produí el bescanvi de la ‘b’ per la ‘v’. Aquest mot de savina (en alguns territoris catalans s’escriu com sivina) també es manté en altres idiomes com l’abans esmentat francès (savine), l’anglès (savin) o l’italià (sabina).
A Catalunya les savines fan referència general als Juniperus de fulles esquamiformes, mentre que els ginebres o ginebrons fan esment als Juniperus de fulles punxegudes. La paraula sabina (o sivina) també es fa servir per anomenar Juniperus phoenicea que és molt abundant a bona part de Catalunya, malgrat que darrerament s’imposa utilitzar el mot de ‘savina comuna’ per diferenciar-les de les altres savines. A més de la savina comuna, a casa nostra tenim la savina de muntanya (Juniperus sabina) de gàlbuls d’un blau negrós, i la savina turífera (Juniperus thurifera) de gàlbuls recoberts de pruïna.