
L’etimologia de rosella sembla tenir l’origen al segle XIV en el llatí rŏsĕlla, ‘roseta’ (=rosa) i el sufix -ella (=petit, diminut), amb el significat de «rosa petita» per la semblança (certament llunyana) a una rosa.
Altres noms d’aquesta planta en català són gallaret (derivat de gall) amb un sentit de ‘pretensiós, llampant’ pel color viu de les flors, quiquiricic com a una onomatopeia del cant del gall i, ja amb un origen expressiu i infantil, pipiripip, possiblement sobre la base de l’arrel del llatí papaver i mesclat amb el cant onomatopeic del gall.
La paraula castellana amapola sembla venir del mossàrab habapaura, un arabisme hispà format de l’àrab habb (llavor) i llatí papaver. D’aquest terme també es deriva els mots catalans ababol i bàbol, menys utilitzats darrerament que rosella. Cal esmentar que antigament “papaver” es referia tant a la rosella comuna, com a la planta adormidora d’on s’extreu l’opi. La rosella és una planta usada des de l’antiguitat, i es pensa que la seva utilitat antecedeix a la història escrita, i és probable que hi hagi estat una de les primeres plantes cultivades per a fins medicinals.
Hi ha també qui ha vinculat papāver amb l’arrel proto-indioeuropea péh₂wr̥, ‘foc’, cosa que té sentit pel color vermell tan intens que caracteritza les roselles. Altres ho han vinculat amb el llatí pāscō (mantenir, atendre, fer costat a), potser pel seu ús analgèsic i sedant.