La família Adoxaceae és una família petita de l’ordre Dipsacales que consta de cinc gèneres i unes 150-200 espècies, amb una etimologia interessant que reflecteix la riquesa i complexitat del món botànic.
El nom “Adoxaceae” prové de la combinació de paraules gregues ἀ- (a) i “δόξα” (doxa). El prefix grec “ἀ-” (a) indica negació o absència, mentre que δόξα (doxa) significa “glòria”. La combinació d’aquestes dues paraules dona lloc a ἄδοξος (adoxos), que literalment es tradueix com a “sense glòria” o “insignificant”.
El nom científic d’aquesta família de plantes, Adoxaceae, està format, a més, pel sufix llatí “-aceae“, que s’utilitza per a noms de famílies botàniques i significa “descendents de”.
Per què aquesta família de plantes es descriu com a “sense glòria”? La raó rau en la seva aparença modesta i discreta del gènere –Adoxa– que ha donat nom a la família. Així, que en Linné no va trobar que aquestes plantes destaquessin prou per a ser considerades “esplendoroses” quan hi va posar el nom. Posteriorment a les Adoxaceae, s’hi han afegit gèneres com Viburnum i Sambucus, que tot i tenir flors petites i poc vistoses en comparació amb altres plantes més exuberants i acolorides, no deixen de tenir el seu encant.
Però no deixeu que aquesta humil descripció us enganyi! Les plantes Adoxaceae tenen una gran importància ecològica i funcions vitals en els ecosistemes on viuen. Les seves flors atrauen pol·linitzadors com abelles, papallones i colibrís, mentre que les seves baies proporcionen aliments als ocells i altres animals. A més, moltes d’aquestes plantes són utilitzades pels humans per a fins medicinals, ornamentals i fins i tot en gastronomia.
A casa nostra hi tenim 3 gèneres (Adoxa, Sambucus i Viburnum) i un total de 8 espècies, algunes d’elles al·lòctones.