L’etimologia del gènere Gentiana prové del llatí “Gentiana”, que alhora deriva del nom del rei il·liri Gentius (reinat entre 181-168 aC). Es creu que Gentius va ser el primer a descobrir les propietats medicinals d’aquestes plantes, especialment les propietats tòniques i febrífugues (antipalúdiques) de l’arrel i el rizoma de Gentiana lutea, una espècie comuna dins del gènere Gentiana.
El gènere Gentiana pertany a la família Gentianaceae i inclou al voltant de 400 espècies de plantes herbàcies perennes i anuals. Les plantes d’aquest gènere són conegudes per les seves flors vistoses, generalment de color blau intens, encara que també poden ser grogues, blanques o de tonalitats rosades. Les espècies de Gentiana creixen principalment en regions temperades, subàrtiques i alpines.
Les plantes del gènere Gentiana s’han utilitzat tradicionalment en medicina popular i homeopàtica per tractar diverses afeccions, com ara la indigestió, la febre i com a tònic general. Les seves arrels amargues també s’utilitzen per fer licors i aperitius, com la gentiana, que és popular a Europa, especialment als Alps.