La paraula ginkgo és el nom amb el qual es coneix a l’espècie vegetal Ginkgo biloba, únic supervivent de la família de plantes gimnospermes Ginkgoacea, i un dels fòssils vivents més antics que es remunten al Juràssic fa uns 210 milions d’anys. A la vegada també és el nom del gènere – Ginkgo– i atès que és un gènere monoespecífic, de l’espècie. Aquest arbre ancestral és un veritable fòssil vivent i posseeix una història fascinant que l’acompanya, a més d’una varietat d’usos medicinals que l’han convertit en una planta amb gran valor en el camp de la medicina.
El ginkgo és originari de la Xina, on es troba de manera natural en les muntanyes del sud i l’oest del país. Durant segles, ha estat cultivat en temples budistes i, amb el pas del temps, es va expandir arreu del món gràcies a la mà de l’home. Avui dia, es pot trobar en moltes ciutats com a arbre ornamental, ja que és altament resistent a la contaminació i a les malalties. La història del ginkgo es remunta, però, a l’era dels dinosaures, fa més de 200 milions d’anys, convertint-lo en l’únic supervivent d’un grup d’antics arbres que es creien extingits fins que els botànics europeus els van descobrir a la Xina a finals del segle XVII. El ginkgo és, per tant, considerat un fòssil vivent, un recordatori de les eres geològiques passades.
Cal cercar l’origen etimològic de la paraula en el metge i botànic germànic Engelbert Kaempfer (1651-1716), atès que durant la seva estada al Japó, va trobar i va descriure al ginkgo i va portar llavors a Europa. La paraula prové del xinès “銀杏” (yín xìng), que literalment es tradueix com a «albercoc platejat», referint-se a la semblança de les seves llavors amb les de l’albercoc, però de color clar, com platejats. No obstant això, per culpa d’un malentès, el missioner i botànic alemany Engelbert Kaempfer, que va ser el primer europeu a descriure l’espècie, va transcriure erròniament el nom com a ‘ginkgo’ en lloc de ginkjo. El treball on Kaempfer encunya el terme ginkgo el va escriure en llatí i el va anomenar Amoenitatum exoticarum (‘Plantes Exòtiques’), fasciculus V. pp. 811-813 (1712). Després de la introducció del terme al llatí, Linné, en la seva obra Mantissa Plantarum (‘Plantes Benèfiques’) de 1771, bateja oficialment a l’espècie com Ginkgo biloba. Per això, malgrat l’error, el nom ‘ginkgo’ es va mantenir i és el que utilitzem avui en dia.
L’epítet específic biloba, el va introduir Linné pel fet que aquest arbre té fulles en «forma de ventall», però a més presenten una escotadura a la seva regió distal que forma dos lòbuls, és a dir, té ‘fulles bilobuladas’, del llatí bis (dos, com a bilateral o bicentenari), i del grec llobos (lòbul de l’orella) o qualsevol part sortint i una mica arrodonida de qualsevol òrgan, com els lòbuls hepàtics o pulmonars.
L’ús medicinal del ginkgo és extens i variat. Les seves fulles contenen flavonoides i terpenoides, que són potentment antioxidants i antiinflamatoris. El ginkgo s’ha emprat tradicionalment en la medicina xinesa per tractar una gran varietat d’afeccions, des d’asma fins a la bronquitis.
En la medicina moderna, els extractes de ginkgo es fan servir per millorar la circulació sanguínia, especialment cap al cervell, i per protegir les neurones dels danys oxidatius. Aquests extractes s’usen en el tractament de la malaltia d’Alzheimer, la demència vascular, així com en el tractament de trastorns degeneratius de la vista i l’audició. També s’han realitzat estudis sobre els efectes del ginkgo en la reducció de l’ansietat i en el millorament del rendiment cognitiu, encara que els resultats són mixtos i es necessita més recerca. Cal dir que, a pesar dels seus beneficis potencials, el ginkgo també té efectes secundaris i interaccions que cal tenir en compte. Pot augmentar el risc de sagnat, especialment en combinació amb altres medicaments anticoagulants.
Es diu que va ser el primer arbre a tornar a brollar després de l’explosió atòmica a Hiroshima. A més, la seva fusta és ignífuga i no es podreix. I és aquí on es revela tota la complexitat del ginkgo. Aquest arbre, que ha resistit el pas de milions d’anys, que ha vist el naixement i la mort de les espècies, la formació de muntanyes i l’extensió dels oceans, ens ofereix encara avui dia els seus dons. El ginkgo, amb la seva bellesa peculiar, la seva resistència formidable, i la seva medicina potencial, és un testimoni del poder de la natura per perdurar, adaptar-se i oferir-nos recursos valuosos.
Així que la pròxima vegada que vegis un ginkgo, recorda que estàs mirant una peça viva de la història de la Terra i pensa en un supervivent, un llegat, un regal del passat que ens ajuda a enfrontar els desafiaments del present.